Aquesta obra contrasta dues Barcelones. L'una és la Barcelona-model. Model en el sentit de referent a seguir, pauta que els planificadors urbans i els arquitectes de tot el món imiten o citen. Model entès, així mateix, com a maqueta o reproducció ideal d'una ciutat que ha vist realitzat el somni daurat d'una identificació absoluta entre la perfecció del pla dissenyat i unes relacions socials no menys projectades, sense desassossecs, sense conflictes, submisa. Igualment, Barcelona és una model o, més ben dit, una top-model, una dona que ha estat ensinistrada per romandre permanentment atractiva i seductora, que es passa el temps posant-se guapa davant del mirall, per després ser exhibida en una passarel·la destinada a les ciutats-fashion, el més in en matèria urbana. És la Barcelona-èxit, la Barcelona que està de moda, com ho demostren els turistes que la visiten.
